El barceloní Rafa Perez, corredor popular de 44 anys, farà realitat el proper 15 de març un dels somnis de la seva vida. Combinar família, treball i entrenaments no és fàcil, així ens explica en primera persona el seu dia a dia i les seves inquietuds a menys de 3 mesos per a la prova.

Tinc 44 anys i m’agrada molt córrer. Sóc un corredor popular com ho ets tu.

He de combinar la feina amb la família i amb sortir a córrer, robant-li moltes vegades hores a la son i entrenant en hores intempestives. Entre poder sortir a córrer de matinada o no entrenar aquell dia, jo surto.

Sé que faig més quilòmetres que els que en teoria hauria de fer segons tots els articles que llegeixo, però no m’importa sobre entrenar perquè amb unes sabatilles posades i el GPS connectat em sento més viu. Si el cos ho permet surto gairebé diàriament, fent més o menys quilòmetres.

Sempre que puc, participo en curses populars ja que crec que tant entrenament, tants quilòmetres, cal plasmar-los d’alguna manera. No corro només per superar-me a mi mateix.

Tinc alguna cursa fixada al calendari per marcar-me un objectiu i per aconseguir baixar alguns segons la marca que em proposi.

Des de fa anys sempre que puc, participo en diferents curses ajudant a molts i moltes de vosaltres. Pacer, Llebre, Pràctic … depèn la zona on visquis, el nom pot variar.A mi m’agrada dir Llebre, però per globalitzar-ho, podem deixar-ho en Pacer. Sóc Pacer.

Formo part de l’Associació Esportiva de Corredors.cat, entitat que col·labora en diferents proves aportant grups de llebres que ajuden els participants a assolir un ritme objectiu. La imatge dels pacers amb les seves banderoles sempre m’ha fascinat, sempre vaig pensar que seria meravellós poder ajudar a algú a aconseguir el seu objectiu.

Un 26 d’octubre com a regal d’aniversari, Manuel Mora, encarregat de Llebres, em va proposar estrenar-me com a Pacer. Va ser en una cursa per recaptar fons, així que aquest dia em vaig sentir doblement solidari.

Com a corredor, aquest dia la meva vida va canviar. Ser Pacer no només és arribar a meta en el temps que t’han assignat. Has de controlar contínuament el ritme. Animar a qui intenta seguir-te; marcar què et trobaràs a cada moment: rotondes, girs, qualsevol tipus d’obstacle.

Quin ritme portem per quilòmetre, què ens trobarem en el següent km … i és clar, arribar en el temps assignat.

Que et donin les gràcies ni que sigui només un corredor/a a l ‘arribar a meta ho compensa tot.Valoro més que et feliciti qui no ho hagi aconseguit que qui sí perquè valora molt més la teva feina i dedicació.

He fet Pacer en tot tipus de distàncies, des dels 5k a maratons i sí, gairebé sempre ho he fet bé. Un cop però, un gel em va gastar una mala passada. A 5km de meta en una prova de 30km, em vaig sentir malament. Sort que anàvem 2 Pacers per grup de temps. La resta de corredor@s a l’acabar la cursa, es van esperar per donar-me ànims; són gestos que no oblidaré i que li donen més sentit al que faig. Ser Pacer s’entrena i es prepara moltíssim; jo a el menys.

Entreno parlant sol, per tenir la capacitat de córrer i parlar el dia de la cursa;

M’estudio el recorregut, el vaig a mesurar in situ, faig els meus propis mesuraments … tot el necessari perquè el dia de la cursa, no em trobi cap imprevist. L’any passat vaig poder fer de Pacer a la Edreams Mitja Marató de Barcelona. Fer-ho a la meva ciutat, en una prova tan important, va ser tot un regal.

En l’edició del 2020 seré Pacer de la Zurich Marató de Barcelona. Un somni que finalment, faré realitat.

He estat Pacer en Marató, però aquesta és especial. Són els meus carrers, és casa meva. Visc amb intensitat tot el relacionat amb aquesta línia blava que recorre la ciutat 42,195k i aquesta edició la viuré més intensament participant com més m’agrada: CORRENT: Ajudant als altres. Formaré part dels Pacers Sub3h15 ‘.

Prepararé aquesta marató com si anés a fer la Millor Marca Personal en aquesta distància; realment espero que sigui així; no la meva marca més baixa, si no la meva MMP en una Marató.

Durant aquestes setmanes vull compartir amb vosaltres com em preparo, com em sento i com visc de manera diferent el fet de córrer una prova tan Màgica com són els 42,195k.

Les 16 mítiques setmanes prèvies de preparació ja han començat.

Busquem aquesta “A Magic Experience” que representa la Zurich Marató de Barcelona.

Rafa Pérez
Twitter @ axe75
Instagram @ AXE75

 

This post is also available in: Español (Spanish)