Si hi ha un número mític en atletisme és el 42. Són els quilòmetres que separen la sortida i la meta en una marató. I es dóna la circumstància que el pròxim 15 de març, la Zurich Marató Barcelona arribarà a la seva edició número 42. És un bon moment per a recordar, encara que sigui amb un breu apunt, totes les maratons barcelonines que s’han celebrat fins avui.

-1978. Ramon Oliu crea la prova, que se celebra a Palafrugell (Girona) al no tenir permís de l’Ajuntament perquè es disputi a Barcelona. Va ser la primera marató popular que s’organitzava a Espanya.

-1979. L’estatunidenc Dave Patterson i la catalana Matilde Gómez repeteixen victòria. Gómez rebaixa la seva marca anterior ¡en 37 minuts!

-1980. Primera edició que se celebra a Barcelona, ciutat que no albergava una marató des de 1955, quan es van organitzar els Jocs del Mediterrani.

-1981. La sortida, com en 1980, és des de l’Avinguda Maria Cristina però, a diferència de l’any anterior amb final en la citada avinguda, acaba en l’estadi de Serrahima.

-1982. Guanyen Michael Pinocci (2h14’30”) i la portuguesa Rita Borralho (2h46’58”), que fan rècord masculí i femení de la prova.

-1983. Es realitzen controls antidopatge per primera vegada i Allan Zachariasen signa 2h11’05”, una marca de gran relleu en l’època que va ser rècord de la prova durant 15 anys.

-1984. Barcelona havia estat designada seu olímpica poques setmanes abans, la qual cosa contribueix a un espectacular augment del percentatge d’inscrits (54%).

-1985, Per primera vegada els guanyadors són catalans: Rafa García i Quima Casas.

-1986. Per primer cop, una marató espanyola és televisada en directe. Va començar a les 11.00 per a adequar l’horari al de TVE-2, cadena que va oferir la carrera.

-1987. Es donen premis en metàl·lic per primera vegada. Concretament mig milió de pessetes per als guanyadors. Quima Casas aconsegueix la seva tercera victòria després de les de 1980 i 1985. Ostenta el rècord de triomfs.

-1988. Potser el recorregut més exigent de tots. La sortida i l’arribada, en la recta de l’Estadi Olímpic, eren en pujada. També calia superar el carrer Muntaner fins a la Bonanova.

-1989. La belga Martine van der Gehutche és la vencedora amb un magnífic temps de 2h37’41 i bat el rècord femení de la prova.

-1990. S’inaugura el que seria circuit olímpic dos anys després: sortida a Mataró i arribada a l’estadi de Montjuïc.

-1991. El Japó conquista Barcelona. Els nipons Kasid Nishimoto i Satoe Minegishi alcen els braços victoriosos a Montjuïc.

-1992. Se celebra quatre mesos i mig abans dels Jocs Olímpics, la qual cosa va ser un gran incentiu per a fer-la més popular. La van acabar 5.694 atletes, el doble que l’any anterior.

-1993. El semidesconegut brasiler Volmir Herbstrith sorprèn a tots els favorits. Assegura que el seu secret era córrer…300 quilòmetres a la setmana!

-1994. Benito Ojeda aconsegueix la primera de les seves dues victòries en la Marató de Barcelona. Ho fa amb autoritat, liderant la cursa de principi a fi.

-1995. Andreu Ballbé introdueix el xip, importat des d’Alemanya, per a cronometrar els temps. Era la primera vegada que s’usava a Espanya.

-1996. La guanyadora és la maltesa Gisella Camilleri en la primera marató que feia en la seva vida.

-1997. Se suprimeix l’arribada a l’Estadi Olímpic i la meta se situa a l’esplanada de darrere de les fonts de Montjuïc, a la qual s’accedia pel carrer Lleida.

-1998 El marroquí Abdselam Serrock (2h09’48) bat el rècord de la prova, que durava 18 anys. Era la primera vegada que algú baixava de 2h10 a Espanya.

-1999. Debutants al poder. El kenià Daniel Komen i la catalana Eva Sanz guanyen en la primera marató que feien a la seva vida.

-2000. L’última vegada que la sortida es va donar a Mataró. La capital del Maresme havia estat el punt de partida en tota la dècada dels 90.

-2001. El temps límit d’arribada és, per primera vegada, de sis hores. Això significava tallar el trànsit molt temps. Una batalla que, per fi, començava a guanyar-se.

-2002. La Marató continua modernitzant-se. Per primera es poden realitzar les inscripcions per internet.

-2003. Després de sis anys de victòries africanes, triomfa el madrileny Alberto Juzdado, qui al costat de Martin Fiz i el malograt Diego García havia signat un triplet històric en l’Europeu de Hèlsinki (1994).

-2004. Com a novetat, per a fomentar la participació, es realitza de manera paral·lela el Terç, que no era exactament un terç de marató (14.065 metres), sinó 13.500 perquè quadrés.

-2006. Després de no celebrar-se el 2005, RPM pren el comandament de l’organització. El circuit és un èxit perquè es corre íntegrament dins de la ciutat i es passa pels llocs més emblemàtics.

-2007. Amb 7.413 es bat el rècord d’inscrits, que es mantenia des de l’any dels Jocs Olímpics (1992), amb 6.586 dorsals. Per primera vegada es dóna la possibilitat de posar el nom del participant en el dorsal.

-2008. Arriben a meta més finishers que mai (7.609). Un altre aspecte important és que va ser la Marató amb més espectadors estimats fins al moment.

-2009. L’atleta grega establerta a Espanya, Alexandra Panayotou, finalitza la prova després de venir de Palafrugell corrent sense parar. En total, els van sortir 220 quilòmetres.

-2010. Jackson Kotut per al crono en 2.07.30. Una marca que trigaria nou anys a ser rebaixada a la Ciutat Comptal. Era el millor temps realitzat mai en una marató a Espanya.

-2011. Se superen els 15.000 inscrits per primera vegada.

-2012. La xifra de 16.216 arribats converteix Barelona en la 4 ª marató d’Europa i la 13 ª del Món.

-2013. La fira Expo Sports es consolida amb força, amb 169 expositors i visitada per més de 60.000 persones. Xifres de rècord.

-2014. L’etíop Abayu Getachew, de 23 anys, nascut en Jato, el mateix poble on va venir al món Abebe Bikila i amb una certa semblança física, alça els braços victoriós.

-2015. Una edició plena de novetats i millores: s’instaura la Kids Race, l’aplicació mòbil que permet als familiars o amics seguir a un corredor, s’estableixen avituallaments cada 2,5 quilòmetres a partir del 5…

-2016. Rècord d’inscrits en tota la història de la prova. Es trenca la barrera dels 20.000 dorsals amb 20.385 atletes inscrits. La keniana Valery Jemeli signa 2h25’26”, rècord de la prova i millor marca obtinguda per una dona en una marató celebrada a Espanya.

-2017. Jonah Kipkemoi Chesum (Kenya), atleta paralímpic amb una malformació al seu braç dret, protagonitza una bonica gesta. Corria com a llebre i no tenia previst acabar, però va ser el guanyador.

-2018. L’edició número 40 estrena el distintiu Gold Label de la IAAF i el segell 5 Estrelles de l’Associació Europea d’Atletisme.

-2019. L’edició dels rècords. Alemu Bekele (2h06’04”), de Bahrain, bat per més d’un minut a l’anterior rècord, que datava de 2010. L’etíop Kuftu Tahir rebaixa el topall femení fins als 2h24’44”.