Jordi Fernández (54 anys) i Xavi Nadal (49) celebraran el proper 10 de març de 2019 unes bodes de plata molt especials. Ho faran corrent la Marató de Barcelona por 25è cop consecutiu.

Què significa per tu participar a 25 maratons de Barcelona seguits?
Jordi Fernández: Per mi és una il.lusió especial perquè demostra d’alguna manera que la meva salut física i mental es manté forta després d’un quart de segle. Són temps de canvis i de viure moltes experiències diferents. En el meu cas sembla que no, ja que gaudeixo corrent maratons i, més, a la meva ciutat natal. Des de petit venia com a espectador i sempre deia que “algun dia la correré”. I mira, ja en porto 25 seguides i amb ganes de moltes més fins que el cos ho permeti.
Xavi Nadal: És un orgull i una tradició per a mi córrer 25 edicions de la Marató Barcelona. Al cap de tants anys és la “gran data atlètica” de l’any i la gran cursa de la ciutat. He vist la seva evolució des del meu debut l’any 1989 i després de quasi 30 anys ha crescut en tots els sentits i ens hem fet grans plegats.

Cada marató et deixa una experiència. Quina ha estat la més difícil per tu?
JF: Crec que el meu debut a la marató de Barcelona el 1994 em va deixar un sabor agredolç per la il.lusió del debut, però el post marató fou molt dur perquè no podia ni baixar les escales ni dormir la nit següent per culpa del mal de cames, ja que cada vegada que em movia, em despertava. Tot degut a la inconsciència de no saber córrer i anar de “la marató del Corte Inglés” a la marató de veritat i fent tirades de 40-50 minuts com a màxim.
XN: La del 1992 sobre el circuit que mesos després es correria als Jocs Olímpics de Barcelona, on vaig patir un cop de calor. El clima va ser canicular i la pujada a l’Estadi ja se’m va fer agònica des de Plaça Espanya. Vaig necessitar assistència de Creu Roja a l´Estadi per un possible cop de calor i deshidratació severa.

I la més fàcil?
JF: Destaco les que he fet ajudant a amics a aconseguir el seu objetiu, ja que vas a un ritme inferior al teu que provoca que gaudeixs molt més de la marató. El fet de cuidar, de mimar, de facilitar l’avituallament, d’animar, de tapar l’aire…dóna un punt de solidaritat i companyonia bestial. Tinc diversos exemples com amb el meu amic Òscar a la Marató de Barcelona ’18, on van aconseguir fer 3h20 o camb Nico a Rotterdam, on vam fer 3h35.
XN: La més fàcil cap, però sí que la més agraïda va ser la del 94, que millorant el sistema d´entrenament i amb l’experiència de cinc maratons vaig baixar per primer cop de 3 hores amb 2:48 a l’antic circuït de Mataró a Barcelona i amb la meta a dalt de l’Estadi de Montjuïc.

Com definiries la Marató de Barcelona?
JF: La definiria com la marató mediterrània per excel.lència, pel su clima, per la seva llum, per la seva animació i pel seu recorregut emblemàtic i turísitc.
XN: La cursa per excel.lència de la ciutat i segurament de Catalunya. Actualment és la festa del córrer a casa nostra i una de les grans d’Europa encara amb marge de creixement.

Han estat molts anys en els que has participat a la Marató de Barcelona. Quins canvis has vist des de les primeres edicions?
JF: L’evolució ha estat bestial a tots els nivells, des del canvi de recorregut, ja que al principi sortíem de Mataró, acabant a l’Estadi Olímpic, al recorregut actual que és molt més turístic. He observat que el respecte a la distància ha desaparegut i ara molta més gent s’atreveix amb els 42.195 metres, el que ha fet que el nivell mitjà de marques sigui més baix ara, doncs potser el més important és acabar-la i el crono importa menys. Un altre dels aspectes que ha evolucionat molt és la roba, material i complements tecnològics. El corredor popular d’ara es cuida molt més en tots els aspectes: entrenament, nutrició, descans, medicina esportiva, material… S’ha desenvolupat una indústria al voltant on pràcticament tot és sota control, potser excessiu, perdent una mica l’essència romántica-èpica del que suposa participar en una marató.
XN: Al principi dels 90, lluny de modes i de running, la Marató la corríem 3.000 persones. Era més casolana, més familiar i la incorporació de debutants era molt gradual. Actualment amb quasi 20.000 s’ha obert a molts àmbits de població que abans no arribava. Té una participació molt més internacional i la seva organització s’ha professionalitzat.

Quin objectiu tens per aquest any?
JF: M’agradaria fer marca personal. Seria la cirereta del pastís a la meva 25a participació consecutiva. És difícil però no impossible. Ho intentaré novament, però els anys no perdonen i cada cop costa més anar una mica més ràpid.
XN: Primer de tot gaudir-patir la Marató de Barcelona. Binomi indissoluble en aquesta prova des del meu criteri. En segon terme intentar mantenir-me sub 3h, com així ha estat en 20 edicions.

Als teus entrenaments, hi ha algun exercici que destaquis?
JF: M’agraden molt les sèries, ja que són molt importants per millorar la resistència i la velocitat. En el meu cas les fem els dijous a les pistes d’atletisme de Cornellà amb un grup de 40 corredors de Corredors.cat amb el nostre entrenador Jordi Ballesteros. Un exercici, complementari a cada entrenament de sèries, és la sessió tècnica on el grup fa teràpia comentant l’entrenament acompanyats per unes cerveses y braves. La importància del grup i la socialització del corredor de fons és una part de l’entrenament invisible molt important que t’ajuda a superar els moments de dubte o desànim.
XN: Més que un exercici destacaria dos tipus d’entrenament: primer el treball del ritme objectiu de marató amb sessions intervàl.liques controlades, canvis de ritme, i un condicionament general amb tirades llargues, escales i pujades.

Quins consells dónes als corredors que vulguin començar una marató?
JF: Que vagin a gaudir, sense pretensions de temps. Lo important és que en passar la línia de meta tinguis ganes de fer-ne una altra, senyal que han gaudit i no han arribat buits. És molt important frenar-se durant la primera meitat, ser prudents fins al 35 i tirar amb el cor fins a la meta. És important coneixe’t bé i no marcar-se objectius desorbitats.
XN: Que no tinguin pressa. Que és una prova fantàstica però que li cal una gran dedicació, moltes ganes i experiència. Que no cremin massa etapes abans d’hora per arribar-hi ràpid. Que gaudeixin del camí i sí poden que es posin en mans d’un entrenador d’atletisme que conegui bé la prova.

Quina és la teva font de motivació per competir cada any?
JF: Per mi córrer és tan important com dormir o menjar. Estic a punt d’acabar la meva època de “marquitis” perquè ja tinc 54 anys i sé que mai tornaré a fer els registres de fa 15-20 anys en distàncies curtes. Em motiva seguir el fet de compartir afició amb un bon grup d’amics que anem envellint junts y gaudint de córrer. També gaudeixo molt fent de llebre a moltes curses on l’experiència m’ajuda a córrer a un ritme determinat sense quasi mirar el rellotge. Omple molt que un desconegut et digui amb un somriure “gràcies” després d’acabar una cursa amb una motxilla i una bandera a l’esquena.
XN: La meva motivació és ben variada. M’agrada molt córrer en general, no només curses o maratons. M’agrada l’esport, la salut i voldria seguir sumant edicions molts anys

T’has marcat alguna xifra concreta o esperes seguir corrent com a filosofia de vida?
JF: Ara mateix porto 54 maratons, curiosament, les mateixes que anys tinc. La veritat és que no m’he marcat cap límit. Espero seguir corrent mentre el cos m’ho permeti. Les 50 maratons a Barcelona seria un somni fantàstic; això suposaria arribar a meta amb 79 anys. Buff…Ja veurem, però ho intentarem.
XN: Amb quasi 50 anys, en tinc 49, no em marco una xifra perquè córrer és el meu estil de vida. No només en curses de ruta sinó també per muntanya. La salut marcarà la xifra i les ganes de ser a la línea de sortida amb els anys.

Quina ha estat la teva millor marca a una marató?
JF: El 15 de març de 2015 a la Marató de Barcelona. 03:07:19.
XN: Va ser precisament a la Marató de Barcelona 2003 amb 2h38. Vaig quedar el 21 de la classificació general a l´edat de 33 anys. Crec que l’edat perfecta per un maratonià. Quan estàs encara molt ràpid i tens l’experiència necessària en aquest tipus de prova.

 

This post is also available in: English (English)