ENTREVISTA EN TEMPS DE CONFINAMENT

3/5/2020

L’Àngels i el Toni van ser els protagonistes de la foto del passat divendres. Una imatge a la meta de la Zurich Marató de Barcelona 2019 que emociona a qualsevol que la mira. Avui, dos dies després d’haver pogut tornar a sortir a córrer, parlem amb ells de com van viure aquell moment el 2019, i de com estan vivint el moment actual.


“A la Zurich Marató de Barcelona, ens vam sentir com si juguéssim la Champions”
 
 
La vostra cara a la meta de la Zurich Marató de Barcelona transmet molta emoció. Com recordeu aquell moment? 

Va ser un moment molt intens, de felicitat indescriptible i d'una emoció sublim, sobretot els dos darrers quilòmetres. Al veure els arcs que anunciaven la meta i malgrat el cansament acumulat, les ganes i la il·lusió per arribar ens van fer volar. L'Àngels i jo havíem fet força curses plegats, incloses dues mitges maratons, però aquesta era la nostra primera i de moment l'única marató, i la vam fer junts des del principi i fins al final. A més, ens ho vam prendre com un repte de parella; entrenàvem junts, parlàvem de l'alimentació, de l'estratègia, de com ens havíem d'animar l'un a l'altra el dia D. Una experiència preciosa que la foto reflecteix el punt culminant de tot allò. Només creuar la línia d'arribada ens vam posar a plorar, no podíem parar, ens abraçàvem, ens miràvem… i vosaltres ens vau caçar.


Com estan sent aquests dies de confinament, com porteu el fet de no haver pogut sortir a córrer fins aquest cap de setmana?

Ens ho hem pres amb molta paciència i responsabilitat. Córrer és un hobby, no una obligació. I mai pots ni has d'imposar-t'ho com una necessitat vital. Hi ha coses molt importants. Córrer ens ajuda a evadir-nos, també a unir-nos com a parella, però no ho és tot i més encara quan saps que això que estem vivint és temporal i passarà.
 
Quina ha sigut la vostra rutina d’entrenaments  aquests dies?

Córrer per casa, pel terrat, pel pàrquing… fer rutines de GAP a casa. Una mica d’entrenament per mantenir la forma. Entre els dos, haurem acumulat uns 120 km confinats.

Què recordeu de la Zurich Marató de Barcelona 2019? 
 
Sobretot la gent animant. Quan les forces ens abandonaven, l'escalf de la gent ens empenyia a fer una altra passa, a acostar-nos al somni d'acabar-la. Va ser una experiència imprevista. En altres curses populars o fins hi tot a la eDreams Mitja Marató de Barcelona havíem notat la proximitat del públic, però la marató és una altra cosa. Teníem la sensació no de jugar la Lliga o la Copa, sinó d'estar a la Champions.
 
Recordeu ser conscients que us estaven fotografiant?
 
Estem molt feliços d'haver trobat i pogut gaudir d'aquesta foto. Recordem quan ens la van fer… però el fotògraf va desaparèixer. Pensàvem que mai podríem trobar-la. Veure-la a l'Instagram i al Facebook oficial de la Zurich Marató de Barcelona un any després, ha sigut una sorpresa impensable. Ens va fer molt feliços!
 
La foto ens ha permès transportar-nos un altre cop a aquell moment de felicitat extrema, però fer la marató no va ser un repte fàcil. Pensàvem que era inaccessible, impensable… però ho vam fer. Perquè com diu en Murakami, molts corredors, abans d'una cursa, es plantegen uns objectius de temps X, i sinó els assoleixen, creuen haver fracassat. Però el realment important és que si quan l'acabes tens la seguretat d'haver-ho donat tot, i t'embarga un esperit de continuïtat envers la propera cursa, llavors és que sí que has aconseguit una fita. Això és el que diu aquella foto: no ens importava el temps que havíem fet, simplement ens vam sentir feliços i cofois d'haver assolit un èxit, una fita, un repte abans impensable.


Cercador de noticies