ENTREVISTA A GERARDO PRIETO

8/6/2020

Gerardo Prieto és el responsable dels atletes d’elit de la Zurich Marató de Barcelona. Any rere any viatja a Kenya per conèixer els atletes que prendran part a la prova barcelonina, fent una ullada en els seus Training Camps d’ Iten, bressol de campions, el lloc d’on han sortit alguns dels millors fondistes de la història. La pandèmia actual ha trastornat el dia a dia dels atletes, que només pensen en que tota aquesta situació passi el més aviat possible. 

Quines mesures s'estan prenent a Kenya i Etiòpia per frenar el virus?
 

-Kenya porta oficialment reportats 55 morts i Etiòpia sis per covid19. Veient els errors i divergències en el recompte dels països occidentals és fàcil suposar que les dades ofertes pels països africans són també molt provisionals. Les informacions directes també parlen de certa normalitat excepte per les normes de distanciament decretades pel govern.
 
La pandèmia que afecta sobretot a persones grans no sembla progressar en una zona en la qual el 75% de la seva població té menys de 30 anys i els majors de 65 amb prou feines representen un dos per cent. Al Rift Valley la dispersió en shambas (granges) unifamiliars és la normalitat. En tot cas, la malaltia segueix sent un tabú a l'Àfrica i els més febles s’estan  a casa. Per comparar, Espanya frega un 20% de majors de 65 i l'esperança de vida dels espanyols gairebé arriba als 84. A Kenya i Etiòpia no hi ha gent gran ni geriàtrics que puguin ser objectiu del covid19 tal com ha succeït en els països més desenvolupats. 
 
Tenen altres problemes sanitaris molt més greus i crònics com la malària, que només a Kenya afecta 3 milions de persones i en mata més de 10.000 l'any. Un bon nombre d'atletes pateixen episodis temporals de malària, que superen sense problemes gràcies a la seva fortalesa i la convivència amb el mosquit des de nens.
 
Com han adaptat el seu dia a dia d'entrenament a la nova situació?
 
-L’elit s'ha confinat en els seus camps d'entrenament o a les seves shambas, fent sortides individuals per rodar. Han hagut de canviar el xip quan estaven en plena forma, quan la seva preparació per les maratons de primavera a Barcelona, Madrid, Hamburg, Rotterdam, París, Londres ... estava al 90 per cent. El que han fet és aplicar la lògica: tornar a començar, iniciar una nova preparació per a una tardor que previsiblement estarà saturada d'oportunitats -tant de bo-: el nou objectiu està a cinc mesos vista i s'ha aprofitat l'aturada de la feina en grup per potenciar els entrenaments individuals de força. "La qualitat la treballem amb fartleks, que són menys intensos que els entrenaments en pista. Les tirades llargues, amb prudència, sí que les fem", m'ha respost Marc Roig des del training camp de Kaptagat a Kenya.
 
Com preveuen el futur?
 
Futur incert perquè com afirma des d’Iten el guanyador de la Zurich Marató de Barcelona 2017, Jonah Chesum, "els corredors depenem d'aquestes curses per sobreviure". Sense cap mena de dubte, aquestes són el suport vital i el millor aparador per als seus patrocinadors. En aquesta part de món no hi ha un pla ADO o beques federatives. Només els craks com Kipchoge, Bekele o Kamworor poden resistir l'aturada i donar un cop de mà als rookies. La seva admirable cultura Harambee, (en castís, la unió fa la força) els ajuda a sobreviure com a grup solidari.

Aquest aturada obligada, fins a quin punt els afecta en la seva condició física i mental?
 
- De moment sembla que resisteixen. Hi ha més ganes de competir que mai, però crec que això és un desig universalment compartit per professionals i runners. En els meus correus sovint comento que aquí també hi ha fam de córrer. Imagino que viurem una explosió de registres mai vista el dia que torni a sonar el tret de sortida.

Cercador de noticies