L’esport com a altaveu de qui més ho necessita

Eric Domingo va aconseguir l’any passat en la Zurich Marató Barcelona el rècord Guinness en marató empenyent una cadira de rodes. En aquesta cadira hi anava la seva mare, la Silvia, amb esclerosi múltiple. Van travessar la meta de la marató en 2.53 hores, superant el rècord anterior.

Aquest gran corredor volia donar visibilitat a la malaltia i va crear, a més a més, un repte solidari en la plataforma de micromecenatge Migranodearena, per recapta fons per a la recerca d’aquesta malaltia.

Hem entrevistat a l’ Eric perquè ens expliqui què el va portar a fer aquesta gesta i quins eren els seus objectius.

Quins són els motius pels quals t’agrada vincular sempre els reptes solidaris amb l’esport?

Bàsicament perquè l’esport és la meva vida, és la meva passió i els valors d’aquest són els meus. Gràcies a ell he viscut les millors experiències de la meva vida, on he conegut a les persones més importants de la meva vida i és el que em permet tant desconnectar del món, com fins i tot connectar-m’hi. És com un llenguatge universal i sobretot, perquè l’esport és per a mi inclusiu, és per això que, en el meu cas, vincular la meva passió amb els reptes solidaris és una cosa que ha d’anar de la mà.

Ens pots explicar una mica el que cerques quan et proposes un repte?

En el meu cas particular, el principal és, d’una banda, donar visibilitat a l’Esclerosi Múltiple i aconseguir ajudar en la recerca i en teràpies i ajudes als afectats. D’altra banda, i no menys important, al final ho faig tot per la meva mare. Així que el que em proposo és que ho gaudeixi al màxim perquè és per a ella, perquè pugui sentir l’experiència de corre, que se senti lliure i feliç. I per descomptat, el que busco és motivar i intentar inspirar al màxim de gent possible per tal que es posin metes a assolir, al fet que busquin la seva pròpia causa, i si podem ajudar d’alguna manera a qualsevol afectat per una malaltia, per l’Esclerosi, i a famílies i amics, fa que mereixi la pena.

Quins han estat els teus reptes més notables?

Tot el que té a veure amb córrer empenyent la cadira de rodes de la meva mare. És cert que se’ns coneix per batre el Rècord Guinness en marató empenyent cadira de rodes, i pràcticament és el més notable que hem fet mai, ara com ara.

L’any passat vas aconseguir en la Zurich Marató Barcelona el Rècord Guiness de córrer una marató en menys de 3 hores empenyent una cadira de rodes. Explica’ns com va ser l’experiència.

Bàsicament ha estat el dia més important de la meva vida. Per tot el que va venir abans, pels motius que ens van portar a fer-ho a casa i en aquesta data, i per tota la repercussió que va tenir. Va ser el dia perfecte, no va fallar res, tot va sortir perfecte, des de l’inici fins al final. I ja si parlo de l’ambient, el públic, la resta dels corredors i els amics que ens van acompanyar…Tot això va fer que fos una experiència inoblidable, difícil de repetir. Va ser la millor cursa de la meva vida perquè va sortir tal com ho havíem planejat, i el més important, que la meva mare la va gaudir de principi a fi, i fins i tot va tenir la sensació que se li feia una mica curta.

Vas realitzar una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Fundació Migranodearena. Quin creus que van ser les claus d’èxit de la teva recaptació?

El motiu principal va ser la implicació de tantes persones a voler compartir la campanya perquè arribés als màxims nivells possibles. La solidaritat de tantes persones i les ganes de donar-li visibilitat de forma totalment desinteressada, van ser les claus de l’èxit de la recaptació.

Vam tenir molta sort, ja que en el nostre entorn i gràcies a les xarxes socials, la campanya va arribar fins i tot a altres països. D’altra banda, la gran feina també de la Fundació Esclerosi Múltiple en l’àmbit comunicatiu i de suport també va ser clau per a poder arribar encara a més persones amb la campanya.

Què els diries als corredors perquè s’animessin a crear reptes solidaris i que a més de córrer ho facin per una causa solidària?

Que no tinguin cap mena de dubte ni temor alhora de crear un repte solidari. Que, encara que tinguin poques expectatives, pocs recursos per a aconseguir certes recaptacions o que per no aconseguir X recaptació estarà mal vist o alguna cosa per l’estil, que sàpiguen els beneficis que té crear reptes solidaris, ja no sols pel recaptat, si no per donar visibilitat a causes i fundacions i fins i tot per motivar i inspirar a afectats per les causes. És cert que recollir fons a vegades és complicat, però nosaltres hem comprovat que la solidaritat no té davanteres i sempre hi ha infinitat de persones disposades a ajudar.

Pròxims objectius que tens marcats? Els vincularàs a reptes solidaris també?

Com porto dient des del Rècord, competitivament hi ha més distàncies amb temps a batre i hi ha molts llocs (ciutats, països, continents) per recórrer. I per descomptat, tot el que siguin grans reptes sempre estaran vinculats a reptes solidaris, perquè una cosa mou a l’altra i si fem el que fem és per a intentar ajudar de totes les formes possibles.

Enhorabona Eric i a seguir endavant amb aquests ànims i ganes de fer la vida millor per a qui més ho necessita!